.Coldplay. Fix You (Te confortaré)  

 

«Jesús anunciava el regne de Déu amb moltes paràboles semblants»

 
  

 
 
 
 
 
 
Lectura de la profecia d’Ezequiel

Això diu el Senyor:
«També jo prendré un esqueix del brot alterós que corona el cedre, arrencaré un ull tendre de la punta del seu brancatge, i el plantaré visiblement en una muntanya ben alta, en una muntanya de la serralada d’Israel. Estendrà les seves branques, donarà fruit, i es farà un cedre magnífic.
Ocells de tota mena s’ajocaran a la seva ombra i viuran en el seu brancatge. Tots els arbres del bosc sabran que jo soc el Senyor. Jo abaixo els arbres alts i faig créixer els menuts, asseco els arbres verds i faig reverdir els secs.
Sóc jo, el Senyor, qui ho he dit i qui ho faré.»

Ez 17,22-24

Salm Responsorial

R. És bo de lloar-vos, Senyor. 

És bo de lloar l’Altíssim, 
de cantar al vostre nom, Senyor, 
de proclamar al matí el vostre amor,
i de nit la vostra fidelitat.  R

Els justos creixeran com les palmeres,

es faran grans com els cedres del Líban; 
plantats a la casa del Senyor
creixeran als atris del nostre Déu. R

Encara donaran fruit a la vellesa, 
continuaran plens d’ufana i de vigor, 
per proclamar que el Senyor és recte, 
que la meva Roca no coneix la injustícia. R

Sl 91, 2-3.13-14.15-16 (R.: cf. 2a)

Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, ens sentim molt coratjosos. Sabem que mentre vivim en el cos, vivim com emigrats lluny del Senyor, ja que no podem fer altra cosa sinó creure sense veure’l; però ens sentim tan coratjosos, que preferim emigrar del cos per anar a viure amb el Senyor, i no ambicionem res més que serli plaents, tant ara que som en el cos com quan en sortirem.
Perquè tots nosaltres hem de comparèixer davant el tribunal del Crist, on cadascú ha de rebre el que li correspongui segons el bé o el mal que haurà obrat vivint en el cos.

2 Co 5,6-109,11-15

Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús deia a la gent:
«Amb el regne de Déu passa com quan un home sembra el gra a la terra. De nit i de dia, mentre ell dorm o està llevat, la llavor germina i creix sense que ell sàpiga com. La terra, tota sola, produeix primer els brins, després les espigues i finalment el blat granat dintre les espigues. Llavors, quan el gra ja és a punt, se’n va a segar-lo, perquè ja ha arribat el temps de la sega.»
Deia també: «A què podem comparar el regne de Déu? Quina paràbola li escauria? És com un gra de mostassa, la més petita de les llavors, però un cop sembrada, es posa a créixer i acaba més gran que totes les hortalisses, amb unes branques tan grosses que els ocells es poden ajocar a la seva ombra.»
Jesús anunciava el regne de Déu amb moltes paràboles semblants, perquè la gent l’entengués segons les seves disposicions; no els deia res sense paràboles, però en privat ho explicava tot als deixebles.

Mc 4,26-34

"El gra de mostassa acaba més gran que totes les hortalisses"

Tots nosaltres voldríem veure de seguida els resultats dels nostres esforços. També en la vida cristiana. Ens costa tenir paciència. Però l’evangeli ens fa veure que els plans de Déu sovint són diferents dels nostres. Per una banda, Jesús ens diu com la llavor del Regne que anem sembrant va fent el seu procés fins a donar molt de fruit: La terra sola produeix primer els brins, després les espigues i finalment el blat granat dintre les espigues. Però ha calgut tenir paciència i sobretot saber que tot és obra de Déu: De nit i de dia, mentre ell dorm o està llevat, la llavor germina i creix, sens que ell sàpiga com. Aquí hi ha una invitació a la paciència, a saber esperar el moment del fruit com fan els pagesos, que quan sembren no esperen que l’endemà puguin collir-ne el fruit. El que cal, doncs, és sembrar. I no importa que la llavor sigui molt petita. Per això Jesús posa un altre exemple: la llavor d’un gra de mostassa. És molt petita (la meitat d’un gra de blat) però després un cop sembrada es posa a créixer i acaba més gran que totes les hortalisses. El començament del Regne pot semblar molt petit. Què se’n podria esperar d’un condemnat a mort abandonat gairebé per tothom! Però és la llavor que ha anat creixent i fentse molt gran. Nosaltres hem de creure que si sembrem bona llavor, ni que sigui petita, arribarà a donar molt fruit. De forma semblant ho diu la primera lectura: Prendré un esqueix del brot alterós, un ull tendre de la punta del seu brancatge. Però donarà fruit i es farà un cedre magnífic. Malgrat que el poble ha estat dut al desterrament tornarà altra vegada a ser un poble esplendorós. Serà Déu qui restaurarà Israel, encara que sembli que tot està perdut. Pau coneix també les dificultats de la vida cristiana però no ambicionem res més que ser-li plaent, tant ara que som en el cos com quan en sortirem. Pau té tota la confiança en Déu: per això ens sentim molt coratjosos. La nostra missió és sembrar i esperar, amb molta confiança, que Déu faci créixer la llavor procurant ser plaents a Déu.

Mn. Jaume Pedrós

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi

Réquiem de Mozart Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I El Messies de Händel II El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I La Passió segons sant Mateu II Messa da Réquiem de Verdi


 

  

 

 
 
 
IMATGES